U.E. CORNELLÀ

CORNELLÀ, PASSIÓ PEL FUTBOL

El futbol a Cornellà sempre ha estat l'esport més practicat. En l'actualitat a la ciutat hi ha onze equips: Unió Esportiva Cornellà, Unificació Esportiva Sant Ildefons, Club Esportiu Almeda, Club Esportiu Fontsanta-Fatjó, Club Escola de Futbol Femení Cornellà, Atlético Ferroviarios, Atlètic Riera, Club Alexandre Galí, Club Futbol Poker, CF Bético la Esperanza i Club Futbol Casc Antic. A aquest equips, s'hi han d'afegir les penyes següents: Penya Barça, Peñya Barcelonista Fontsanta- Fatjó, Penya Bètica Fontsanta, Penya Barcelonista Sant Ildefons, i la Penya Barcelonista l'Almeda, que també tenen equips de futbol. 

Históricamente, sempre han hagut molts equipo per tots les barris de la ciutat. alguns s'han fusionat, altres han desaparegut, altres s'han fundat de nou, i altres han esdevingut seccions d'altres equips, però l'afecció per aquest esport sempre s'ha mantingut. Per exemple, l'octubre de 1964, a Cornellà hi havia sis equips. eren el CD San Miguel, amb equips infantils i juvenils, i la UE Cornellà , amb equips sènior, amateur i juvenil, tots dos inscrits a la Federació Catalana de Futbol; l'At. Pedró, el Cornellà Deportivo, el CF Elsa i CD La Coma, que jugaven al Campionat de " Educación i Descanso".

A gener de 1977, n'hi havia uns quants més: UE Cornellà, Can Fuster, SD Litho Formas, Talleres Muñoz, Siemens, AT. Ferroviarios, UD Sant Ildefonso, UD Lago, UD Intocables, UD Inmata, UD Fènix , Ud Escuelas Sant Ildefonso, Ud Barbil, Sport Club Cornellà, Penya Barça, CD Mercader, AT. Riera, AT. Pedró, Cd Santa Rita, At. Onubense i Colegio IPA.

Si ens centrem únicament en els anys de la postguerra, trobem equips lligats a institucions d'aquella època, que jugaven en diferents categories. També apareixen equips que es van muntar a empreses que s'havien instal.lat a la localitat. Així doncs, trobem equips con el Grupo Pirelli i el Tomas Blay, que als anys quaranta jugaven a Cornellà en diversos campionats organitzats per "Educación y Descanso". També n'hi ha d'exòtics, com ara la
secció futbolística del Rugby Club Cornellà, en la qual, al 1946 jugaven Bonhoms, Minguet i Sanglas entre altres.

A la mateixa categoria en què jugava el RC Cornellà, trobem la secció del JACE de Cornella. Les " Juventudes de Acción Católica" tenien secciones de futbol a tota la comarca i la de Cornellà va ser una de les que més van jugar. Al desembre de 1947, van jugar un partit contra l'Acadèmia San Fernando de Sant Feliu; l'equip estava format per Garcia, Rodón, Guillet, Rius, Nadal, Casanovas, Barrachina, Mayolas, Ferret, Almarió, i Lisbona (16). Aquella mateixa temporada van quedar campions del Torneig Copa President.

Al gener de 1954, es fundada la Penya Espanyolista de Cornellà, que naixia amb la voluntat de tenir equips de futbol, hoquei i atletisme. Julio Llevarias n'era el president.

L'ESPERIT DE L'ATLÈTIC CORNELLÀ: 

LA UNIÓ ESPORTIVA CORNELLÀ

La fundació d'aquest club al 1951 respon a una de les necessitats més grans de Cornellà, l'existència d'un gran club que aplegués l'afecció futbolística de tots els ciutadans. La Unió Esportiva Cornellà neix de la unió entre altres dos clubs que, fundats després de la guerra, pretenen tornar l'esperit que havia tingut el desaparegut Atlètic Cornellà CF. Fen la fusió de dos equips, l'Academia Junyent i At. Padró.

Al maig de 1951 s'arribava a l'acord final i es formava la primera junta directiva de la Unió Esportiva Cornellà, que va tenir com a president Pere Junyent i com a vicepresident Tomàs  Anguera. Per a la samarreta es va triar el color verd que havia portat l'Atlètic Club Pedró. 

Al juny de 1951, es va jugar l'últim partit entre tots dos equips i el resultat no podia ser més premonitori: 5 a 5.

Durant l'estiu, el camp de futbol va ser remodelat, i al setembre es va fer la presentació de l'equip, que va jugar un partit amb el CF Vicentino. Caldés va fer el primer gol de la Unió Esportiva Cornellà, que en aquell encontre va tenir com a jugadors:

Eduardo (Pedró)

Quillet (Pedró), Bolsí, Vila (A.C Junyent) 

Teixidor I (Pedró), Lisbona (A.C Junyent)

Julià (A.C Junyent) Caldés, Teixidor II i Murgui (Pedró)

L'equip estava enquadrat al grup B del campionat regional de segona categoria, i fins a l'octubre no va arribar la primera victòria, en un partit contra el GC Vendrell, al qual va guanyar per 1 a 0. Tot i això, en la seva primera temporada l'equip es va quedar a la meitat de la classificació, cosa que representava un èxit esportiu. la temporada següent van quedar campions del Torneig Primavera, i al 1954 l'equip juvenil va arribar a ser campió de la seva categoria. L'ascens va arribar a la temporada 1953-54, quan la Unió Esportiva Cornellà va guanyar al Sant Joan que, carregat d'ex-jugadors de Cornellà, no va poder fer res amb el seu rival més directe.

Després de Pere Junyent, els presidents de la UE Cornellà al llarg dels anys cinquanta van ser Marcelo Henrich, Manuel Frangioni, Lorenzo Llop i Francisco Romero.

La temporada 1955-57 haurien d'aver jugat a primera catalana, però pel fet que havien de Fr nou desplaçaments a Lleida i a Tarragona, la junta directiva va haver de renunciar a la categoria i jugar a la segona catalana. A la temporada següent van tornar a pujar, i aquesta vegada sí que van poder fer front a les despeses que representava l'ascens a la nova categoria.

Ja en aquella època, els diners eren essencials per tal d'afrontar la temporada amb garanties. Per exemple, la temporada 1961-1962 començavar amb les queixes de la junta perquè el Samboià havia fixat jugadors del Cornellà. Aquell any els jugadors cobraven 400 pessetes fixes per partit jugat, més 200 pessetes per partit guanyat fora de casa o bé 100 pessetes per empatar fora i 50 pessetes per derrota a fora. A casa, la victòria la pagaven a 100 pessetes, i el empats a 25 pessetes. Aquell any l'equip va jugar les fases per pujar a tercera amb el CF Anglès i amb el CF Gironella, però en van perdre l'oportunitat.t

A la temporada 1963-1964, sota la presidència de Pedro Musse Tosquellas, van haver de jugar la promoció per tal de no baixar a segona. De fet, com que van quedar segons després de jugar contra vuit equips, no van perdre la categoria. La següent temporada no van poder evitar el descens a segona, que es va produir en perdre la promoció. El greu problema al qual s'enfrontava l'equip, i encara ho és ara, era que una ciutat amb 50.000 habitants (que era els que hi havia en aquells anys) havia d'estar jugant a categorial nacional, però com que era una entitat amb només 300 socis, no podien mantenir un equip de futbol semi-professional. L'estada a la segona no va durar més d'un any, ja que en la temporada següent quedaven campions del grup D d'aquesta categoria i, tot i haver perdut la promoció, una ampliació de la primera Catalana en va permetre l'ascens.

La temporada 1967-1968 va començar amb la notícia que l'equip CF SAN Miguel, del barri del Pedró, es fusionarà amb la UE Cornellà. L'objetiu d'aquesta unió era disposar del 150 nens que jugaven a l'escola de futbol d'aquest equip, per tal que en un futur poguessin jugar amb el primer equip de la UE Cornellà. Van quedar entre els deu primers, cosa que, a l'any següent, els va permetre jugar en la nova categoria que es va crear: la Regional Preferent. 

(2) Gelabert i Fiet, Eduard. Cornellà de Llobregat, història, arqueologia, folklore. AGM, Barcelona 1973 Pàgines 253-256.

(3) Tardà i Coma, Joan. Cornellanencs, Ajuntament de Cornellà de Llobregat, Cornellà 1996, pàgina 58.

(16) El Pensamiento. numero 21, desembre de 1947.

RECULL FOTOGRÀFIC

 

****